Coneix els personatges de
El Cafè del Olvido
Árbol Genealógico
Les dones
A la història del Cafè, les dones són el pilar fonamental de la memòria, l'art i la resistència. Lluny de l'opressió dels antagonistes masculins, assumeixen rols clau per alçar la veu, subsistir i defensar la identitat davant dels estereotips.
Gairebé totes pertanyen a una mateixa saga, vinculades per llaços de sang són dones sotmetdores i sotmeses que lluitaran per desprendre's de les cadenes que el context històric en què viuen els ha imposat.
Catalina de Andrade
Catalina de Andrade encarna una dona noble atrapada entre el seu matrimoni amb el terratinent Julián Pons i el seu propi rol com a guardiana dels oprimits.
El seu fort esperit abolicionista es mostra amb la defensa dels esclaus de l'enginy Santa Elena.
No obstant això, aquesta faceta compassiva i protectora cap als desemparats —evidenciada en la criança d'Olvido i de la seva filla Lola— contrasta amb la seva rigidesa familiar i la seva incapacitat per acceptar la relació entre Álvaro i Lola, un rebuig motivat per les conveniències socials que va marcar tràgicament els darrers anys de soledat.
Dolores-Olvido "Lola"
Filla de l'advocat llibert José Eladio Vera i d'Olvido Araraz, Dolores Olvido "Lola" va ser rescatada i educada a Sitges per la seva padrina Catalina.
Lluny de sotmetre's als prejudicis de la seva època, va assumir l'emblemàtic cafè Bella Lola per convertir-lo en el Cafè de l'Oblit, un far intel·lectual, tertúlia avantguardista i refugi de l'apoderament femení.
Dolores Olvido encarna la força de la identitat i la memòria. La seva voluntat transcendeix en el temps per reclamar el seu lloc a la història. El seu magnetisme és haver estat una dona que, en un món d'homes i prejudicis, ha estat capaç de mantenir-se lliure i indomable, fins i tot més enllà de la mort.
Sonia Delaunay vs Sonia Araraz
Sonia Delaunay
Sonia Delaunay, ucraïnesa, nascuda amb el nom de Sara Terk, és un personatge històric admirable. Va ésser adoptada pels seus tiets que li van oferir una formació artística.
Pintora, dissenyadora i creadora, actua com a mentora de Dolores Olvido —Lola—, encarnant l'avantguarda parisenca, la modernitat i la transgressió artística.
El seu rol va molt més enllà de la simple guia intel·lectual: exerceix una força alliberadora que ajuda Lola a desprendre's dels lligams físics —els cotilles— i mentals imposades per una societat conservadora i retrògrada.
A través de l'art, el color i la moda, Sonia aporta una glopada de reflexió i ruptura en un país on les estructures mentals es resisteixen tossudament a avançar, convertint Dolores en la seva musa i elevant el seu esperit cap a una total emancipació.
Sonia Araraz
Sonia Araraz és la conductora de la trama, la força de la qual neix de la supervivència i d'una intuïció excepcional. El seu esperit inquisidor i analític l'obliga a aprofundir en cada detall per trobar la veritat més enllà del que és evident.
Ex-corresponsal de guerra, convertida en directora de localitzacions, Sonia arriba de forma fortuïta a la decadent Villa Esperanza a Sitges. La seva mirada aguda i la necessitat incessant de desentranyar els seus secrets la converteixen en el pont viu entre el present i els fantasmes del passat.
La seva travessia no és només una investigació històrica sobre les ombres de la Cuba colonial i el destí de les dones vinculades a Villa Esperanza. És un viatge de redescobriment que la portarà a tancar els cercles que el dolor i el temps havien deixat oberts.
Els homes
Els homes a la novel·la configuren l'obstacle i el marc opressiu contra el qual les dones han de lluitar, emancipar-se i transcendir, encara que també allotgen les excepcions que permeten estendre ponts cap a la justícia i la modernitat.
Julián Pons Jubany
Conegut com "el Català", és el principal antagonista històric de la novel·la i encarna la cara més cruel dels "indians", un home extremadament despietat i ambiciós que va amassar el seu imperi a l'enginy sucrer Santa Elena mitjançant l'explotació d'esclaus i un matrimoni de conveniència amb la noble Catalina de Andrade.
Sérguei Diaghilev
Serguéi Diáguilev, el revolucionari empresari dels Ballets Russos i màxim exponent de la vanguarda internacional , arriba a Sitges durant l'estiu de 1917 amb el coreograf Léonide Massine, responent al'invitació del seu amic i mecenes Álvaro Pons de Andrade.
Pablo Ruiz Picasso
Pablo Ruiz Picasso i la seva llavors promesa, la ballarina dels Ballets Russos, Olga Klokhova van visitar Sitges durant l'estiu de 1917 juntament amb Diaghilev i el matrimoni Delaunay.
Álvaro Pons de Andrade
Álvaro Pons de Andrade és un altre dels antagonistes de la novel·la, actuant com el nexe entre el passat colonial de la família a Cuba i l'esplendor cultural del Sitges modernista de principis del segle XX. Encarna la cara més sofisticada i covard de la seva nissaga, ocultant darrere el seu port elegant, la seva debilitat física pels excessos i la seva màscara de megalomania, un profund buit ètic i una pusil·lanimitat constant.
L' Amistad
Una amistat que supera la ficció
La fotografia feta a Madrid el 1921 reflecteix la cruïlla de camins de l'avantguarda artística europea, impulsada principalment pel geni organitzatiu i creatiu de Sergei Diaghilev i la seva companyia dels Ballets Russos.
Al voltant d'aquest nucli van gravitar figures de la talla del compositor Igor Stravinsky –col·laborador fonamental de la companyia–, el músic espanyol Manuel de Falla i el jove poeta i secretari Boris Kochno.
Així mateix, el cercle es va enriquir amb la incorporació dels pintors avantguardistes Robert i Sonia Delaunay i el màxim representant del Cubisme, en Pablo Ruiz Picasso que van col·laborar en el disseny escènic, i amb la tasca de gestió i promoció cultural representada per Rodolfo Barocchi.
Aquesta imatge reflecteix, a més, la gran amistat que es va forjar entre ells. Amistat nascuda a París quan tots eren assidus al Bal Boulier dels dijous i que, després de l'inici de la Gran Guerra es va mantenir ferma, al veure's-hi tots traslladats a la península.
A la fotografia apareixen d'esquerra a dreta: Pablo Ruiz Picasso, Boris Kochno, Igor Stravinsky, Sonia Delaunay, Sergei Diaghilev, Manuel de Falla, Randolfo Barocchi i (encara que no hi apareix) Robert Delaunay.