Els Cafès Literaris
Els cafès literaris van ser l'epicentre de la vida intel·lectual i artística a ciutats com París, Viena o Madrid durant el XIX i XX. Es van convertir en la llar de tertúlies on pensadors, escriptors i artistes debatien lliurement sobre política, ciència i cultura. La seva importància rau en el fet que van actuar com a catalitzadors per a la democratització del debat, van servir de bressol per a les grans avantguardes artístiques, van fomentar el suport mutu entre creadors i van funcionar com un refugi crucial per al pensament crític i la resistència social.
El Cafè del Olvido, anteriorment anomenat "Bella Lola" va néixer amb aquest esperit: Portar la cultura, el debat i la vida intel·lectual a una ciutat de província. A més de ser el motor del pensament, es va convertir en un punt de trobada on es llegien els diaris i s'hi analitzaven les notícies del dia.
Anem a viatjar per aquells que inspiren la creació del Cafè de l'Oblit i els que juguen un paper important a la novel·la
La Closerie des Lilas
Des de la dècada de 1860, el cafè La Closerie des Lilas es va convertir en un llegendari punt de trobada per a artistes i intel·lectuals. En els seus inicis va ser freqüentat pels futurs impressionistes Bazille, Renoir, Monet, Sisley i Pissarro, a més de figures com Zola, Cézanne, Gautier, Baudelaire i els germans Goncourt.
A principis del segle XX, el lloc va acollir Verlaine, Apollinaire, Picasso, Gris o els Delaunay.
Van ser molt cèlebres les partides d'escacs entre Lenin i el dramaturg Pol Fort, durant l'exili del primer a París.
Avui continua funcionant com a referent de les lletres a París.
Fundat el 1888 al Passeig de Recoletos, el actualment desaparegut Gran Cafè Gijón es va convertir en l'epicentre indiscutible de la intel·lectualitat espanyola del segle XX.
En una època marcada per profundes crisis i censura, aquest emblemàtic establiment va funcionar com un refugi de llibertat on van confluir la Generació del 98, les avantguardes i les veus de la postguerra.
Per les seves taules van passar gegants com Valle-Inclán, García Lorca, Cela (qui s'hi va inspirar per escriure La colmena), Buero Vallejo o Mario Vargas Llosa.
Més que una simple cafeteria, el Gijón va ser una universitat paral·lela i informal on es van compartir manuscrits, es van esmolar idees i es va gestar gran part de la història literària del país.
El Gran Café Gijón
El 4 Gats
Inspirat en el famós Chat Noir de París, els 4 Gats es va convertir en el temple del modernisme català.
A les seves taules, que combinaven cerveseria, cabaret i sala d'exposicions, van confluir figures imprescindibles com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Miquel Utrillo, Isaac Albéniz i un joveníssim Pablo Picasso, que hi va fer la primera exposició individual i va dissenyar l'emblemàtica portada de la seva carta.
Més que un cafè, els 4 Gats va ser l'epicentre bohemi on l'avantguarda artística barcelonina va desafiar els cànons tradicionals del canvi de segle.
El Cafè del Pombo
Les gregueries, creades per l'escriptor avantguardista espanyol Ramon Gómez de la Serna a principis del segle XX, són breus composicions poètiques i enginyoses que es defineixen popularment amb la seva cèlebre fórmula:
Humor + Metàfora = Gregueria
La seva importància rau en el fet que revolucionaren la literatura en trencar amb la lògica tradicional. Consisteixen en una associació lliure, sorprenent i humorística entre dues realitats o objectes quotidians per revelar una veritat secreta o una imatge poètica totalment original (per exemple: "El tro és un tren que passa pels rails del cel").
Amb aquest gènere únic, Gómez de la Serna va anticipar les avantguardes i va canviar la manera de mirar el món a través de l'enginy i la sorpresa.
El Cafè Pombo al número 4 del carrer Carretas, molt a prop de la Porta del Sol, on hi van coincidir José Ortega i Gasset i Ramón Gómez de la Serna, la tertúlia del qual va immortalitzar el pintor José Gutiérrez Solana en el seu quadre.