Els escenaris de el Café del Olvido no són simples telons de fons, sinó "motors de la trama" que reflecteixen les vivències dels seus personatges al llarg de 102 anys d'història.
La trama viatja amb fluïdesa entre Sitges, Cuba i Madrid, per desembocar en el Sitges modern, divers i actual.
En aquest viatge recorrerem escenaris únics: El Sitges decimonònic que es transforma gràcies a la modernitat que aporta el ferrocarril i convertir-se en un lloc privilegiat d'aquesta nova moda anomenada estiuejar i que contrasta amb la ciutat actual.
Els escenaris de Cuba no només són els de Villa Ernestina a Santiago o "l'Ingenio" Santa Elena a Manzanillo. També vivim l´impacte de la guerra i el seus efectes.
Acabem el recorregut dels escenaris per Casa Sonia, al Carrer Columela 2 de Madrid, un altre escenari real on es desenvolupa una part de transició fonamental per entendre el futur dels seus personatges.
Vaiatjarem per aquells espais que inspiren la creació del Cafè de l'Oblit i els que juguen un paper important a la novel·la
Los ingenios - Els "Enginys"
L'enginy Santa Elena, va ser fundat a l'Orient cubà per Julián Pons Jubany. Va aprofitar la inestabilitat de la Guerra dels Deu Anys per a comprar d'algunes de les plantacions confiscades als rebels independentistes.
La base d'aquest imperi va ser l'explotació implacable de persones esclavitzades, moltes traficades il·legalment des d'Àfrica, malgrat la persecució que en feia la Royal Navy britànica.
Com altres grans enginys, la seva infraestructura incloïa la Casa Gran, el molí, magatzems, habitatges per als esclaus i els treballadors i tecnologia impulsada per vapor per mecanitzar la producció de sucre.
Les il·lustracions corresponen a la Vall de los Ingenios i fotografies d'un enginy i de la safra de finals del XIX.
Casa Sonia
Sonia Delaunay (1885 - 1979)
Junt amb el seu marit Robert va desenvolupar un estil pictòric que es va apropar de forma pionera a l'art abstracte, ple de llum, de color i dinamisme gracies als contrasts,i que la història de l'art va anomenar Orfismo o Simultaneísme.
Ella, a més, va aconseguir, quelcom que molt pocs han fet: portar l'art a la vida, fer un aautèntica síntesi de les arts sense menysprear cap format: la pintura, el disseny d'interiors, el diseny industrial i la moda.
Fugint dels desastres de la Primera Guerra Mundial, el matrimoni es va instal.lar a Madrid i va acabar obrint el seu estudi, Casa Sonia, en 1917, en l'edifici del carrer Columela número 2.
Fou aquí on Soniava desenvolupar el seu imaginari simultaneísta, dissenyant roba per a la aristocràcia madrileña más excèntrica, arribant, inclús, a decorar l'anomenat Petit Casino (ja desaparegut).
Va dissenyar, a més el vestuari del ballet Cleòpatra per als Ballets russos de Sergei Diaghilev, tal com podem observar a la imatge, amb els elements del vestit simultani que ja havia creat a París per assistir al Bal Boulier dels dijous.
De tornada a París, va obrir el seu mític Atelier Simultani el 1924, però el germen d'aquesta avantguarda es va forjar molt a prop de la Porta d'Alcalá, al darrera dels anònims murs de Columela, 2
.jpg)
El paó que representa el misticisme que conté El Cafè de l'Oblit passeja per un jardí indià evocant el secret que manté guardat Villa Esperanza
El Sitges actual destaca per ser un dinàmic i cosmopolita referent turístic i cultural de la Mediterrània, famós pel seu vibrant ambient, el llegat modernista i esdeveniments internacionals com el seu emblemàtic Festival de Cinema Fantàstic.
Ha estat l'escenari perfecte per introduir aquesta novel·la d'intriga i de misteri.
El Sitges de 2019: És el punt de partida en el present, on Sonia, la protagonista descobreix Villa Esperanza, una casa indiana abandonada que està il·lustrada pel magnífic edifici de Casa Vilella que durant molts anys va estar abandonat i que, durant el temps s'ha transformat en un fabulós hotel.
El Sitges de 1917 : Ens trasllada a l'època daurada i d'esplendor de les edificacions indianes, permetent connectar l'opulència d'aquells que van tornar enriquits d'Amèrica amb les ombres i els secrets que van deixar ocults als fonaments de les seves mansions.
Aquí, a la foto panoràmica de la ciutat, als peus del Baluard es reconeix l'edifici on estaria ubicat el cafè Bella Lola, més endavant conegut com el cafè de l'Oblit.
Sitges 1917 i 2019
Després de la capitulació espanyola, la plaça va ser ocupada militarment per les tropes nord-americanes el 16 de juliol de 1898, un control que es va oficialitzar a tota l'illa l'1 de gener de 1899.
Santiago de Cuba és la segona ciutat més important del país per la seva història, economia i població. Fundada el 1515 pel conqueridor Diego Velázquez de Cuéllar com una de les set primeres viles de Cuba, va ser històricament capital de la província d'Orient i del país durant els primers anys del període colonial.
A més, va mantenir estrets llaços migratoris amb Catalunya, éssent el destí de molts sitgetans (juntament amb Aguadilla, a Puerto Rico).
Entre juny i juliol de 1898, la ciutat es va convertir en l'escenari principal del conflicte hispano-nord-americà.
La batalla naval de Santiago de Cuba va marcar la fi de la sobirania espanyola a Amèrica i va donar pas a l'expansió imperialista dels Estats Units a Iberoamèrica.
Santiago de Cuba
La Guerra de Cuba 1864 - 1898
La Guerra de Cuba o Guerra hispano-nord-americana va marcar el punt final de l'imperi colonial espanyol a ultramar i el naixement d'una nova era geopolítica.
Per a Espanya, la pèrdua de les darreres colònies va suposar un gran trauma moral, polític i existencial que va portar una generació d'intel·lectuals —Generació del 98— a replantejar-se la identitat, l'endarreriment i el futur del país.
El conflicte va ser, a més, una tragèdia humanitària devastadora que va deixar ferides molt profundes a la població civil i als soldats comabatents.
El capità general Weyler, per a interrompre el suport popular als mambises va implementar la política de reconcentració. Milers de camperols cubans van ser amuntegats en pobles fortificats sense condicions higièniques ni aliments, cosa que va provocar una catastròfica fam i epidèmies que van massacrar una gran part de la població civil rural.
D'altra banda, els joves soldats metropolitans que van creuar l'Atlàntic no van morir per les bales enemigues, sinó per les malalties tropicals. Assolats per la febre groga, el còlera, la malària i la disenteria, els hospitals de campanya van col·lapsar davant la falta de subministraments, convertint les casernes i fronts en autèntics cementiris biològics. Després de la derrota militar, milers de soldats rasos van patir l'abandó institucional per la incapacitat de repatriar-los fins a la península i van quedar vagant ferits, malalts i arruïnats a l'illa durant molts mesos.
Tot i així, més enllà de la perspectiva metropolitana, la contesa va representar la culminació de dècades de patiment per al poble cubà, que va veure com la seva legítima lluita de dècades per la independència enfront del domini espanyol va acabar sent tutelada i intervinguda per l'expansionisme dels Estats Units.
_starboard_bow_view%2C_1898_(26510673494).jpg)
